Avui és la Castaween!
Sempre que s'acosta el 31 d'octubre hi ha una mica de polèmica entre Castanyada i Halloween, així que per no molestar a ningú jo utilitzo Castaween, un terme que sorgeix de la unió dels dos mots anteriors.
La professora de música no volia que aquesta festivitat passés desapercebuda al centre i va decidir que divendres 30 tots els alumnes que fan l'assignatura de música o conjunt instrumental tocaríem la Marxa Fúnebre de F. Chopin mentre desfiléssim vestits de negre pels passadissos de l'institut.
Vam haver de treballar la partitura a casa perquè disposàvem de poc temps i, a més, era una sorpresa per a la resta d'alumnes i professors. Però en una o dues tardes ja ens la vam aprendre tots de memòria. La veritat és que la cançó és bastant senzilla:
Sempre que s'acosta el 31 d'octubre hi ha una mica de polèmica entre Castanyada i Halloween, així que per no molestar a ningú jo utilitzo Castaween, un terme que sorgeix de la unió dels dos mots anteriors.
La professora de música no volia que aquesta festivitat passés desapercebuda al centre i va decidir que divendres 30 tots els alumnes que fan l'assignatura de música o conjunt instrumental tocaríem la Marxa Fúnebre de F. Chopin mentre desfiléssim vestits de negre pels passadissos de l'institut.
Vam haver de treballar la partitura a casa perquè disposàvem de poc temps i, a més, era una sorpresa per a la resta d'alumnes i professors. Però en una o dues tardes ja ens la vam aprendre tots de memòria. La veritat és que la cançó és bastant senzilla:
Però l'actuació va fer un gir radical quan vam sortir al pati: sense avisar ni deixar cap marge de silenci, flautes, saxòfons i timbals vam començar a tocar un tema de jazz amb molt de ritme i energia, When the Saints go marching in! Aquesta última peça va encomanar unes ganes incontrolables de ballar i va posar fi a la desfiada deixant un molt bon rotllo a l'ambient.
Suposo que haureu entès el per què tocar la Marxa Fúnebre en aquesta data, en canvi, estic segura que a la immensa majoria no li ha quedat clar el per què de la segona. Doncs el motiu ve d'una antiga tradició americana que explico a continuació.
A inicis del segle XX es va desenvolupar a Nova Orleans, Louisiana, una nova forma de funeral anomenada jazz funeral.
Un jazz funeral típic comença amb una marxa de familiars, amics i una banda de música que desfila des de la casa, la funerària o l'església fins al cementiri. Al llarg de la marxa, la banda toca peces de lamentacions i complantes fins que es produeix un canvi dràstic. Ja sigui després que el mort sigui sepultat o que el cotxe fúnebre se'n vagi i els membres de la processó diguin el seu últim adéu, la música es torna molt optimista. Sovint començant per un himne interpretat de manera jovial, introduint seguidament les melodies populars més trencadores (When the Saints Go Marching In i Didn't He Ramble). Aquesta música estrident i el ball catàrtic s'emprava per celebrar la vida que va tenir el difunt.
A inicis del segle XX es va desenvolupar a Nova Orleans, Louisiana, una nova forma de funeral anomenada jazz funeral.
Un jazz funeral típic comença amb una marxa de familiars, amics i una banda de música que desfila des de la casa, la funerària o l'església fins al cementiri. Al llarg de la marxa, la banda toca peces de lamentacions i complantes fins que es produeix un canvi dràstic. Ja sigui després que el mort sigui sepultat o que el cotxe fúnebre se'n vagi i els membres de la processó diguin el seu últim adéu, la música es torna molt optimista. Sovint començant per un himne interpretat de manera jovial, introduint seguidament les melodies populars més trencadores (When the Saints Go Marching In i Didn't He Ramble). Aquesta música estrident i el ball catàrtic s'emprava per celebrar la vida que va tenir el difunt.