Ragtime (ragged-time, «temps esquinçat») és un dels primers gèneres musicals veritablement nord-americà que es caracteritza per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps imparells (primer i tercer). En els seus origens apareixen elements de marxa i de ritmes provinents de la música africana.
El ragtime es va popularitzar a finals del segle XIX i el seu principal compositor va ser Scott Joplin, qui va contribuir a definir el ragtime clàssic, amb una harmonia, estructura i mètrica particular. Us deixo aquí una de les seves peces, que de ben segur que tots la coneixeu!
El ragtime es va popularitzar a finals del segle XIX i el seu principal compositor va ser Scott Joplin, qui va contribuir a definir el ragtime clàssic, amb una harmonia, estructura i mètrica particular. Us deixo aquí una de les seves peces, que de ben segur que tots la coneixeu!
Oi que tot i amb força diferències, aquesta cançó us ha recordat a la música jazz?
Això és perquè el ragtime és una de les influències en el desenvolupament del jazz. Deixeu-me que us parli sobre els origens de tots dos.
Això és perquè el ragtime és una de les influències en el desenvolupament del jazz. Deixeu-me que us parli sobre els origens de tots dos.
Origen ragtime
Tot va començar a principis del s. XVI, quan els europeus, després del descobriment d'Amèrica, es van disposar a colonitzar-la. Per extreure les riqueses naturals d'aquest nou món, van haver d'importar esclaus africans. Tant els europeus com els africans van viatjar a Amèrica amb les seves tradicions musicals.
Des d'Europa es van importar:
· Danses tradicionals · Balls de saló · Marxes militars · Música clàssica |
Des d'Àfrica:
· Cants i danses tribals. |
Durant els següents 4 segles, ambdues tradicions musicals es mesclaren i evolucionaren, fins que al s. XIX els afroamericans havien creat el Ragtime [1] i el Blues [2].
1: Sorgeix imitant al piano les marxes de les bandes, adaptades als ritmes sincopats africans.
2: És el resultat de les tradicions musicals africanes sotmeses a la cultura europea dominant.
1: Sorgeix imitant al piano les marxes de les bandes, adaptades als ritmes sincopats africans.
2: És el resultat de les tradicions musicals africanes sotmeses a la cultura europea dominant.
Origen Jazz
Nova Orleans era la ciutat en la qual més cultures convivien durant el segle XIX. No és d'estranyar, per tant, que fos aquesta la ciutat en que naixeria el jazz. Concretament va ser en els suburbis on va sorgir aquest nou gènere en barrejar:
ritme sincopat del Ragtime + notes, estructura i sentiment del blues.
ritme sincopat del Ragtime + notes, estructura i sentiment del blues.
Per acabar l'article, us deixo una de les meves cançons jazz preferides: Feeling good de Nina Simone.